22 de gener de 2012: FEM SONOR EL SEU SILENCI

L’escola IMSHA és un centre educatiu per a alumnes amb deficiència auditiva pregona situat a la localitat d Eseka (El Camerun). Segur que molts de vosaltres el coneixeu, encara que només sigui de nom... I és que és un centre ben especial i tothom que el visita en queda enamorat... Sobretot dels alumnes i dels seus somriures... 
Aquestes vacances de Nadal, per quart any consecutiu, com a coordinadora del projecte, vaig passar tres setmanes a Eseka per tal de valorar i avaluar el curs escolar 2011 i dur a terme la formació al professorat, la previsió econòmica i la feina de gestió administrativa del centre amb l’Equip Directiu per al curs 2012. Realment, hem treballat molt i la feina feta ha estat molta. Haig d’agrair la col·laboració i implicació que han mostrat tots els professionals del centre per a millorar el projecte i mantenir-lo viu en un futur... La veritat és que tots plegats hem fet una bona planificació per a l’any 2012 i hem pensat vàries perspectives de millora per a l’ escola en un futur.
Haig de dir que els alumnes que han passat les vacances a Imsha i no han pogut anar amb les seves famílies, han passat unes festes entranyables, sobretot el dia de Nadal i d’Any Nou. No els ha faltat menjar, alegria, amor ni regals...  Perquè Imsha és una gran família i quan hi anem tots ens hi sentim com a casa!!!!
Durant el viatge i després de la meva estada allà, sempre se’m remouen sentiments, pensaments i certes inquietuds... Els nens es van fent grans, cal seguir treballant en la seva integració laboral i social a la vida adulta, la crisi econòmica, les retallades en cooperació, les poques vies d’autofinançament pel propi centre... Però, malgrat tot, marxo d’Eseka amb una sensació agradable i emotiva en positiu... I és que els 11 anys de cooperació amb el projecte es veuen any rere any. La millora de la qualitat educativa i de vida de l’ alumnat és visible i l’ equip de professionals locals que fan funcionar el centre i el projecte està ben format i sensibilitzat per a ensenyar i cuidar els alumnes sords que es comuniquen i aprenen a partir del Llenguatge de Signes.
Tan sols em queda dir que després de la meva recent tornada, amb els peus i la feina aquí però amb una part del cor i dels pensaments encara allà, em fa feliç i m’emociona pensar que els alumnes sords d’Imsha tinguin un centre on es poden comunicar amb la llengua natural de les persones sordes, poden adquirir uns aprenentatges funcionals per a la seva futura inserció a la vida adulta, es poden alimentar a l’internat i rebre l’atenció sanitària que necessiten. Un centre d’aquestes característiques és molt difícil de trobar al Camerun. 
He vist créixer a molts d’aquests nanos al llarg dels anys i cada cop que m’acomiado d’ells penso que tenen les necessitats bàsiques cobertes i una vida digna, si tenim en compte com viu la majoria de la població a l’Àfrica Subsahariana. I aquest benestar es fa visible en els seus somriures, mirades i la veu de les seves mans. Mans que parlen, criden, agraeixen, s’ emocionen i estimen.
Vull agrair enormement a l’ONG Agermanament i a totes les persones i entitats que a través de l’organització  feu possible aquest projecte de cooperació tan especial i que forma part del meu dia a dia des de fa molts anys. Perquè aquests nens s’ho mereixen tot!!!!
Natàlia Lagunas
Gener 2012




9 de gener: UN VIATGE D'ARA FA UN ANY

Passejant per internet hem trobat aquest Bloc PASEANDOPORELMUNDO que comenta en una de les seves entrades el viatge organitzat per Agermanament amb la URV el Nadal passat. El podeu llegir aquí.