22 de gener de 2012: FEM SONOR EL SEU SILENCI

L’escola IMSHA és un centre educatiu per a alumnes amb deficiència auditiva pregona situat a la localitat d Eseka (El Camerun). Segur que molts de vosaltres el coneixeu, encara que només sigui de nom... I és que és un centre ben especial i tothom que el visita en queda enamorat... Sobretot dels alumnes i dels seus somriures... 
Aquestes vacances de Nadal, per quart any consecutiu, com a coordinadora del projecte, vaig passar tres setmanes a Eseka per tal de valorar i avaluar el curs escolar 2011 i dur a terme la formació al professorat, la previsió econòmica i la feina de gestió administrativa del centre amb l’Equip Directiu per al curs 2012. Realment, hem treballat molt i la feina feta ha estat molta. Haig d’agrair la col·laboració i implicació que han mostrat tots els professionals del centre per a millorar el projecte i mantenir-lo viu en un futur... La veritat és que tots plegats hem fet una bona planificació per a l’any 2012 i hem pensat vàries perspectives de millora per a l’ escola en un futur.
Haig de dir que els alumnes que han passat les vacances a Imsha i no han pogut anar amb les seves famílies, han passat unes festes entranyables, sobretot el dia de Nadal i d’Any Nou. No els ha faltat menjar, alegria, amor ni regals...  Perquè Imsha és una gran família i quan hi anem tots ens hi sentim com a casa!!!!
Durant el viatge i després de la meva estada allà, sempre se’m remouen sentiments, pensaments i certes inquietuds... Els nens es van fent grans, cal seguir treballant en la seva integració laboral i social a la vida adulta, la crisi econòmica, les retallades en cooperació, les poques vies d’autofinançament pel propi centre... Però, malgrat tot, marxo d’Eseka amb una sensació agradable i emotiva en positiu... I és que els 11 anys de cooperació amb el projecte es veuen any rere any. La millora de la qualitat educativa i de vida de l’ alumnat és visible i l’ equip de professionals locals que fan funcionar el centre i el projecte està ben format i sensibilitzat per a ensenyar i cuidar els alumnes sords que es comuniquen i aprenen a partir del Llenguatge de Signes.
Tan sols em queda dir que després de la meva recent tornada, amb els peus i la feina aquí però amb una part del cor i dels pensaments encara allà, em fa feliç i m’emociona pensar que els alumnes sords d’Imsha tinguin un centre on es poden comunicar amb la llengua natural de les persones sordes, poden adquirir uns aprenentatges funcionals per a la seva futura inserció a la vida adulta, es poden alimentar a l’internat i rebre l’atenció sanitària que necessiten. Un centre d’aquestes característiques és molt difícil de trobar al Camerun. 
He vist créixer a molts d’aquests nanos al llarg dels anys i cada cop que m’acomiado d’ells penso que tenen les necessitats bàsiques cobertes i una vida digna, si tenim en compte com viu la majoria de la població a l’Àfrica Subsahariana. I aquest benestar es fa visible en els seus somriures, mirades i la veu de les seves mans. Mans que parlen, criden, agraeixen, s’ emocionen i estimen.
Vull agrair enormement a l’ONG Agermanament i a totes les persones i entitats que a través de l’organització  feu possible aquest projecte de cooperació tan especial i que forma part del meu dia a dia des de fa molts anys. Perquè aquests nens s’ho mereixen tot!!!!
Natàlia Lagunas
Gener 2012